Impacte ambiental de l'activitat ramadera : reutilització agronòmica dels purins de porc abans i després del seu tractament. part 3 / J. Rieradevall
Rieradevall, Joan


En: Reboll : butlletí del Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà. Montblanc. Any V, núm. 10 (octubre 1995), p. 11-13

Impacte ambiental de l'activitat ramadera : reutilització agronòmica dels purins de porc abans i després del seu tractament. part 2 / J. Rieradevall
Rieradevall, Joan


En: Reboll : butlletí del Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà. Montblanc. Any V, núm. 9 (maig 1995), p. 14-17

Impacte ambiental de l'activitat ramadera : reutilització agronòmica dels purins de porc abans i després del seu tractament. part 1 / J. Rieradevall
Rieradevall, Joan


En: Reboll : butlletí del Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà. Montblanc. Any IV, núm. 8 (octubre 1994), p. 14-15

Anàlisi de la viabilitat del PAS i la millora de la seva gestió envers les aus necròfagues a la Vall d'Alinyà : treball de fi de grau, Ciències Ambientals [Fitxer informàtic] / Elisabet Armengol Pugés, [et al.] ; tutors: Joan Rieradevall, [et al.]

Planeig. Grup de recerca.


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: Rieradavall, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències, 2016
1 disc òptic (CD-ROM) : il. ; 12 cm (Projectes i treballs de final de carrera) 
Projecte de fi de carrera. Bibliografia. Altres autors: Judit Baró Pont, Carola Enseñat Herrero, Núria Gómez Barral, Irene Zorita Millan.

Macròfits com a bioindicadors de la conca fluvial d'Alinyà : [treball de fi de grau, Ciències Ambientals] [Fitxer informàtic] / Ecosalix ; Sergi Alcaraz, [et al.] ; tutors: Joan Rieradevall, [et al.]

Ecosalix. Grup de recerca.


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2013
Dirigida per: Rieradavall, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències, 2013
1 recurs electrònic (Projectes i treballs de final de carrera) 
Projecte de fi de carrera. Bibliografia. Altres autors: Maria Petit, Oriol Saludes, Laura Zaidín.

Ecomobilitat a Sitges : anàlisi de la situació actual i propostes de millora [Fitxer informàtic] / Ana Estaña Lozano, Elena García Fernández, Carles Gastón Echeverría, [et al.] ; [directors: Joan Rieradevall, Jordi Garcia i Orellana, Martí Boada, [et al.]]
Estaña Lozano, Ana


Dirigida per: Rieradevall, Joan; Garcia, Jordi; Boada, Martí. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2012
1 recurs electrònic (124 p.)
Treball de recerca (bachelorThesis).

La mobilitat urbana és una de les temàtiques més importants a les ciutats ja que convergeixen diversos aspectes a nivell social i ambiental. El present article es centra en el sistema de mobilitat de la ciutat de Sitges tot avaluant l'estat de la xarxa viària, el parc de vehicles, els sistemes de transport i els serveis bàsics actuals. En l'anàlisi socioambiental de les variables d'aquest àmbit, s'han detectat una sèrie de problemes com ara una distribució no equitativa dels serveis bàsics, desigualtat en la distribució de carrers vianalitzats i carrils bici i manca d'homogeneïtat en la distribució de pàrquings. Els resultats obtinguts permeten proposar una sèrie de millores en busca d'una mobilitat més sostenible. Millorar les parades de bus que no tenen sistema de marquesina per a protegir-les del fred i el sol, augmentar potencialment el carril bici desplegant-lo per carrers que no en tenen, desenvolupar campanyes per a fomentar l'ús de la bici i augmentar la presència de carrers d'exclusiu ús per a vianants.

Impacte ambiental dels iots en els ports de Sitges : anàlisi comparativa [Fitxer informàtic] / Ambiiot (Grup de recerca) ; Laura Pérez Pérez, Raquel Segura Tubau, Anna Térmens Arbós, [et al.] ; [directors: Joan Albert Sánchez Cabeza, Martí Boada, Joan Rieradevall, [et al..]]



Dirigida per: Sánchez Cabeza, J. Albert; Boada, Martí; Rieradevall, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2011
Un fitxer electrònic (165 p.)
Treball de recerca (bachelorThesis).

Els ports esportius a nivell català han augmentat considerablement a causa de la creixent afició a la navegació i els esports nàutics. L'increment de la demanda d'amarratges al port i la conseqüent concentració d'iots, ha implicat la necessitat d'un estudi dels seus impactes potencials. El Port Garraf té un impacte més reduït degut a que prioritzen les embarcacions de vela, en canvi pel que fa al Port d'Aiguadolç i Port Ginesta la proporció d'embarcacions a motor és superior, per tant tindran un consum més elevat de combustible. Pel que fa a residus especials, concretament olis, els tres ports tenen un impacte sever per la difícil recuperació del medi en cas d'accident, encara que hi ha una bona gestió en els ports. Per acabar el Port d'Aiguadolç és el que té un consum d'aigua superior.

Sostenibilitat de la fusta al PNAP : certificació FSC a la forest 141 [Fitxer informàtic] / KiForest (Grup de recerca) ; Sandra Arràs Bernadas, Núria Casals Pedragosa, Laura Gil Polo, [et al.] ; [directors: Pere Masqué Barri, Martí Boada, Joan Rieradevall, [et al.]



Dirigida per: Masqué Barri, Pere; Boada, Martí; Rieradevall, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2007
1 recurs electrònic (266 p.)
Treball de recerca (bachelorThesis).

Estudiant el sistema de certificacions, concretament el PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification) i el FSC (Forest Stewardship Council), s'ha analitzat la forest CUP 141 (catalogada d'utilitat pública) Sarredo-Manyero per a identificar-ne les mancances documentals en el Projecte d'Ordenació del PNAP (Parc Natural de l'Alt Pirineu). Dels resultats se'n desprèn un major grau de sostenibilitat del sistema FSC enfront del PEFC, fet que ha estat decisiu en l'elecció del primer com a certificació a estudiar al parc. Per altra banda, s'han constatat les discrepàncies existents quant a política forestal entre propietaris de les forests i l'administració del parc. Aquest fet té una incidència negativa si es vol revitalitzar el sector de la fusta a la zona. Finalment, i un cop avaluada la documentació de la CUP 141 amb els estàndards del sistema FSC, s'ha detectat que caldria completar aproximadament el 40 per cent de la documentació necessària per a obtenir la certificació. Per tant, s'ha dissenyat un Protocol que serveixi de guia per a un nou Projecte d'Ordenació i que permeti obtenir la certificació de les forests del parc.

Ecoetiqueta de serveis i aprofitament dels recursos hídrics i energètics als establiments hotelers de Sitges [Fitxer informàtic] / Ecoambit (Grup de recerca) ; Inmaculada M. Owono Martínez, Marta Pascual Marín ; [directors: Joan Rieradevall, Martí Boada, Jordi Duch Cortinas, [et al.]]
Owono Martínez, Inmaculada M.


Dirigida per: Rieradevall, Joan; Boada, Martí; Duch, Jordi. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2011
1 recurs electrònic (189 p.)
Treball de recerca (bachelorThesis).

Aquest projecte té com a objectiu l'estudi de l'estat ambiental dels hotels del municipi.

Cap a l'autosuficiència energètica : barri La Plana, Sitges [Fitxer informàtic] / PROERS (Grup de recerca) ; Patricia Baeta González, Silvia Matas Viñals, Raül Sánchez García ; [directors: Joan Rieradevall, Martí Boada, Ester Garcia Solsona]
Baeta González, Patricia


Dirigida per: Rieradevall, Joan; Garcia Solsona, Ester; Boada, Martí. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2010
1 recurs electrònic (215 p.)
Treball de recerca.

En el present estudi s'ha analitzat si és possible l'autosuficiència energètica al barri projectat de La Plana de Sitges a partir de fonts renovables d'energia. S'ha realitzat un anàlisi de l'oferta potencial del barri de La Plana, format per habitatges unifamiliars i plurifamiliars, serveis i equipaments i s'ha comparat el potencial de producció energètica dels recursos renovables locals a cada subsistema i pel sistema de La Plana. Diferenciant si són una Oferta estàndard (4. 000 MWh/a) seguint la Normativa d'ecoeficiència de Sitges o bé una Oferta renovable (19. 000 MWh/a) segons un Ecobarri proposat en aquest projecte a partir d'energia solar fotovoltaica i tèrmica. En l'estudi de la demanda, diferenciant entre una Demanda estàndard (39. 000 MWh/a), respon al total de La Plana seguint el consum d'un habitatge tipus de la mitjana catalana (ICAEN, 2002) i una Demanda eficient (20. 800 MWh/a) seguint un model de baix consum projectat en un Ecobarri de Barcelona. (Vallbona, 2009). Per analitzar de forma detallada les variables d'oferta i demanda, s'han proposat quatre escenaris diferents on es valoren l'autosuficiència energètica del sistema de la Plana i aspectes ambientals d'emissions derivades de la utilització de l'energia. El primer escenari és l'estàndard i és el resultat d'analitzar conjuntament una oferta i una demanda estàndard. Al segon escenari conflueixen una Oferta Estàndard i una Demanda Eficient. En el tercer escenari coincideixen una Oferta Renovable i una Demanda Estàndard. El quart i últim escenari respon a la proposta d'Ecobarri on l'Oferta és renovable i la Demanda eficient.

Estudi dels arbres i conjunts remarcables del municipi de Sitges [Fitxer informàtic] / Maria Aguilà, Silvia Chica, Mònica Codina, [et al.] ; directors: Martí Boada, Jordi Duch Cortinas, Jordi Garcia Orellana, [et al.]



[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012
Dirigida per: Boada, Martí , [et al.]. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2012
1 recurs electrònic (405 p.)
Treball de recerca.

Aquest estudi s'ha realitzat amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement dels arbres i conjunts remarcables del municipi de Sitges, a la comarca del Garraf. S'ha fet un inventari dels arbres i conjunts estudiats, tot diferenciant els situats en la zona urbana (urbans) i els que es troben fora d'aquest àmbit (no urbans), i s'ha analitzat el seu estat de conservació i importància socioambiental. També se n'ha elaborat una base cartogràfica amb la seva localització.